fora mida [molt] una locura, lo indecible, a más no poder, una barbaridad. 9 mida natural tamaño natural. 10 passar de mida pasar de la medida, ser el colmo, pasar de castaño oscuro. 11 prendre la mida a fig [burlar-se] tomar el pelo a, hacer mofa de p fr. 12 prendre la mida de l'esquena a algú fig [...]

sorneguerament. v tr 5 riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits. v pron 6 riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure. 7 [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú. 8 [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces. 9 fig i fam [...]

riu darrer) fam quien ríe el último ríe mejor. 13 riure per sota el nas (o riure sorneguerament) fam reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros. 14 tot rient rient fam [fent broma] burla burlando. v pron 15 [d'algú] reírse, burlarse. 16 [d'alguna cosa] reírse, burlarse.  [...]

] jugar. Et toca jugar a tu, te toca jugar a ti. 6 jugar amb fig [burlar-se d'algú] jugar con. No juguis amb ell, amb els seus sentiments, no juegues con él, con sus sentimientos. 7 jugar amb fig [despreocupar-se] jugar con. No juguis amb la teva salut!, ¡no juegues con tu salud!8 jugar brut jugar sucio [...]

palletes 3 Jugar amb algú: burlar-se. 4 v. tr. Arriscar al joc una quantitat. entaular diners, jugar-se'ls. arriscar, apostar. 5 manejar, esgrimir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fam.) escampar la boira(fam.) anar a escampar els pardals(fam.) anar a prendre l'aire anar a prendre el sol(esp. a l'hivern) ramblejar, passejar-se per la rambla. vagar. 2 (passejar-sepron.) (fig.) burlar-se. 3 v. tr. acompanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] cebadilla f, espigadilla f, paspayós. 22 pèl de ca (o de bou) bot [poa] poas, espiguilla, hierba de purita. 23 prendre el pèl fig [burlar-se d'algú] tomar el pelo. 24 trobar pèls en tot (o als ous) fig i fam encontrar pegas en todo, ser don (o doña) Dificultades. 25 un pèl [molt poc] un pelo, ni un pelo. No [...]

(o te, o le, etc) da, me (o te, o le, etc) da igual. Me'n fot que tingui problemes, tanto me da que tenga problemas. v pron vulg 21 → fer1 (fer-se)22 [riure's, burlar-se] pitorrearse, cachondearse, chotearse, quedarse con. Sempre es foten de tu, siempre se cachondean de ti (o siempre se quedan [...]

[burlarse] riure's (o rifar-se) d'algú, fúmer-se d'algú, prendre el pèl a algú. 36 quedarse con uno fig i fam [engañarle] aixecar la camisa, fer beure a galet. 37 quedarse en blanco fig i fam quedar en blanc, quedar-se a l'escapça. 38 quedarse en nada fig i fam fondre's. 39 quedarse in albis fig i fam [...]

. enriallar-se o enriolar-se: agafar ganes de riure. somriure. Ant. Mossegar-se els llavis. Aguantar-se el riure. 2 (riure'spron.) burlar-se. 3 Fer riure: Provocar la hilaritat (o les rialles). 4 m. rialla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]